Leo Strauss

Leo Strauss

(1939)
Biografia
Naixement	20 setembre 1899 Kirchhain (Imperi Alemany)
Mort	18 octubre 1973 (74 anys) Annapolis (Maryland)
Catedràtic
1949 – 1969
Dades personals
Grup ètnic	Germanoestatunidencs
Religió	Judaisme ortodox
Formació	Universitat de Friburg de Brisgòvia (1925–) Universitat d'Hamburg - filosofia (1918–) Universitat de Colúmbia Universitat de Marburg Gymnasium Philippinum Marburg (en)
Director de tesi	Ernst Cassirer
Activitat
Camp de treball	Filosofia i filosofia política
Ocupació	polític, filòsof, politòleg, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Chicago Hamilton College Claremont McKenna College St. John's College Universitat de Colúmbia Universitat de Cambridge The New School Universitat Hebrea de Jerusalem
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1968–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Alumnes	Pierre Hassner
Influències	Plató, Martin Heidegger, Baruch Spinoza, Alexandre Kojève i Zeev Jabotinsky
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Obra
Obres destacables Persecution and the Art of Writing (en) Thoughts on Machiavelli (en) Reductio ad Hitlerum (1963) History of Political Philosophy (en)
Estudiant doctoral	Muhsin Mahdi i Ralph Lerner (en)
Família
Fills	Jenny Strauss Clay, filla adoptiva
Premis (1965)  Creu de Comanador de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya (1965)  doctor honoris causa per la Universitat d'Hamburg

Leo Strauss (Kirchhain, Hessen, Imperi alemany, 20 de setembre de 1899 - Annapolis, Maryland, Estats Units, 18 d'octubre de 1973) va ser un filòsof i politòleg germano-estatunidenc d'origen jueu, especialitzat en filosofia política. Influït pels clàssics grecs i pel fenomenalisme, va aprofitar els ensenyaments d'aquests corrents per a la seva pròpia teoria, que va difondre a la Universitat de Chicago. Gran part dels seus escrits comparen diferents filòsofs, ja que ell pensava que hi ha dos tipus de filòsofs, els grans pensadors i els escolars, que comenten els anteriors (s'autoubicava dins els escolars). Va afirmar que els escrits esotèrics eren els realment filosòfics, ja que exigien un esforç suplementari al lector, que podia reinterpretar-los i així pensar per ell mateix, i alhora protegeixen l'autor de possibles persecucions. Una de les seves aportacions a la política va ser apropar-la al món dels valors, del qual el positivisme l'havia aïllada. La distinció entre fet i principi rector no té sentit en política per a Strauss, ja que sempre les accions duen una càrrega de moralitat.^[1]

Format en la tradició neokantiana amb Ernst Cassirer i immers en el treball dels fenomenòlegs Edmund Husserl i Martin Heidegger, Strauss va escriure llibres sobre Spinoza i Hobbes, i articles sobre Maimònides i Al-Farabi. A finals de la Dècada del 1930, la seva recerca es va centrar en els textos de Plató i Aristòtil, retrocedint la seva interpretació a través de la filosofia islàmica i jueva medieval, i fomentant l'aplicació d'aquestes idees a la teoria política contemporània.